dilluns, de setembre 25, 2006

Papiiii, papiiii, papiiii

Fa tres dies que per la nit Biel es desperta i enlloc de plorar, com fins ara quan es despertava, o buscar el xupló comença a cridar, i no se per què: papiiii, papiiii, papiiii. Es veu que a la Lluna hi ha algú que es refereix a mi com el "papi" i a ell se li ha quedat. El cas és que com que em crida a mi m'he d'alçar jo i Pili té una excusa perfecta per a no fer-ho (és broma, ella també s'alça).

Quan vaig jo el tape, li dono el xupló, l'acarície i li dic que me'n vaig a dormir i bona nit. Total que al quart d'hora o vint minuts torna a despertar-se amb el papiiii, papiii. Si va Pili a veure'l sempre acaba al nostre llit i així dormim tots. Encara així, haurem de pendre mesures (i no per fer el llit més gran, sinó amb Biel). I ben aviat.