El primer dia que vam anar a la platja aquest estiu Biel s'ho va passar molt bé. Anant d'ací cap allà com buscant alguna cosa. Mirant les ones com anàven i venien. Cridant "aua, aua, aua". I mirant-nos amb alegria.
En un moment donat, Biel, després de tocar la sorra amb les mans i jugar amb ella, va decidir que ja ere hora de provar a què feia gust allò tan finet. Va obrir la boca i li va pegar una mosegada a la platja (pobre platja!) com si es tractés d'un pastís. Després, amb la boca oberta i plena de sorra, ens va mirar amb una cara estranya, mentre nosaltres corríem cap a ell a veure com dimonis li treiem la sorra de la boca. Entre ell (escopint) i nosaltres es va netejar la boca.
Al cap d'uns segons ja havia tornat a mosegar la platja. I aquesta sense queixar-se. Biel no feia mala cara del tot i no se encara si li va agradar o no. Igual sí. Si no, no hagués repetit, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada