Ahir Marc va caure de cap des de dalt del tobogà gran del parc. Ho vaig veure tot i em va impressionar. Damunt estava comentant amb l'avia d'ell si no ere perillós que caigués cap arrerre i just quan em va dir que no es va girar i es va llançar per on no tocave. Va plorar molt, és clar, però al cap d'un moment ja estava corrent pel parc una altra vegada, amb la cara una miqueta rascada.
Ja diuen que són de goma. Encara així, l'altura ere considerable (uns 2 metres).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada