Cada vegada que pleguem la roba amb Biel davant és una festa. Per ell, és clar. Ell agafa totes les peces de roba de la safa i les escampa per tota la sala i després, quan la safa ja està buida, la gira, es posa damunt dempeus i ens mira aplaudint amb cara de satisfacció i de triomfador. Després s'apropa a poc a poc a la vora de la safa buscant una mà per baixar i poder tornar a pujar. Així fins a l'eternitat, o quasi.
Quan es cansa de pujar a la safa es dedica a buscar les peces de roba ja plegades i les desplega llançant-les per terra. Una festa, ja dic. Mentre, nosaltres, no deixem de dir-li, repetidament que això no es fa amb cara sèria (que és el que diuen les instruccions), però... deu ser que no ens entén encara, que és sord, que s'ho fa o que les instruccions són d'un altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada