Ovidio, el meu oncle i germà de ma mare, es va morir fa uns dies. Estava malet de fa mesos però ningú hagués dit que es moriria en qüestió de dos dies. Ere fadrí i vivia tot sol. Fa dos anys va tindre problemes de cor i des d'aleshores sempre ha estat per ell ma mare.
Al meu oncle encara li va donar temps de veure com Biel caminava tot sol pel menjador del seu pis agafant tot el que podia, demanant-li un tros de coca (de la que havia estat berenant) i volent apagar la tele.
Quan els veia junts (a Biel i al meu oncle) em feia pensar -encara que siga tòpic- que estàven junts una vida recent creada i una altra quasi finalitzada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada