Un avi està donant de menjar pà als coloms, de peu, davant d'ells. Al poc, l'avi decideix anar a pels coloms. Els coloms fugeixen caminant, no els cal volar. Trontollant darrere d'ells, veu que no els pot agafar i s'atura. Em mira i mira els coloms.
Després he pensat en les semblances -cada vegada veig més- entre els xiquets menuts i les persones majors. Els xiquets ens fan gràcia quan van darrere d'un colom. Si ho fa un avi, ens fa pena. Potser hauríem de posar-mos dins la pell dels avis, igual que ens posem en la pell dels xiquets i ens cau la baba. Què ens caigue la baba amb els avis!
També he pensat en l'oblit de les persones majors. Quan ja no som útils per produir accedim a la secció d'oblidats i si hi ha sort, cobrarem una pensió -suficient o no-.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada