Ahir de vesprada vam eixir Biel i jo de passeig i a fer uns encàrrecs. Amb la motxila Biel va davant meu, a una altura lleugerament inferior i així jo puc veure per on vaig. No és la primera eixida amb Biel a la motxila però feia un mes que no ho havíem fet i en aquesta ocasió va gaudir molt més de tot. Era de nit i qualsevol llum (nadalenca o no) o moviment era motiu per ser observat. Menejava els peus i els braços com un boig.
A Biel no li va agradar molt fer cua durant 20 minuts a l'oficina de correus. Cada vegada estava més inquiet. A mi tampoc em va agradar.
Amb Biel a la motxila és molt difícil escriure adreces a les cartes. Treure coses de les butxaques és més fàcil.
Pili restà a casa estudiant anglès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada