L'afecció de Biel per estar parat arriba a extrems com que, de matí, al despertar-se i abans d'obrir els ulls del tot ja està plantat i agafat de la barana del bressol i dient alegrement tatata o nanana amb una energia que em deixa sorprés. Jo en eixos moments encara estic despertant-me.
Serà que quan ens fem vells ens costa més despertar-nos o serà qüestió de caràcter?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada