Biel de menut

Somiant amb la iaia

2012-01-20T12:08:00.001+01:00

Aquesta nit Biel ha somiat que ma mare (la iaia) ressuscitava i després es dormia i quan la tocava respirava bé. Ell m'ha preguntat si jo també havia somiat amb ella. Jo no he somiat però he pensat molt en ella. Al dia següent Biel encara tenia por d'anar-se'n a dormir sol. Molts dies té por d'anar a dormir sol però ara el motiu no ere la mòmia de l'Scooby Doo o algun monstre de Ben Ten. No se quins pensaments li vindran al cap però és la primera mort d'alguna persona propera a ell. L'he vist afectat, preocupat i encuriosit. Jo li explico el que se però em costa contenir les llàgrimes quan li conto coses d'ella i de la seua mort.

El Betlem de la Pigà

2011-12-21T12:34:00.001+01:00

Els de la classe de Biel han estat assajant durant un parell de
setmanes el Betlem de la Pigà que van interpretar ahir a l'escola,
dins dels actes de Nadal. Durant aquestes dues setmanes a casa Biel ha
estat repetint el seu paper (el de Jaume) però, com que no ere massa
llarg, també li ha agradat repetir el dels i de les altres. Així que
cada dia durant el sopar o el dinar o en qualsevol moment s'arrancava
a recitar. Al principi feia gràcia i resultava curiós i divertit però
a la cinquena o sisena vegada que Biel recitava el "Tira'm la clau
amic Jaume...no tinc on recerar-me" ja em feia mal el cap. Inclús
Joana s'arrancava a recitar part del paper.

Em va fer gràcia que una mare de l'escola ahir es pensava que era el
Betlem de l'espiga enlloc de la Pigà. Algú va dir de broma: "Ai,
aquesta gent de poble!". Com si Castelló ja no fos un poble. El més
gran, però un poble.

El dia més avorrit de la meua vida

2011-10-24T12:01:00.001+02:00

El divendres passat va ser "el dia més avorrit de la meua vida"
(segons Biel) perquè van anar a l'Espai d'Art Contemporani i només li
van agradar dos coses. Però l'excursió a l'EAC va ser a costa de no
tindre Educació Física ni pati, així que no van poder ni córrer, ni
saltar, ni jugar al futbol al pati. Terrible! :-)

La groga

2011-10-10T12:13:00.001+02:00

Mentre anàvem al cotxe cap a Chelva (Ruta del agua) Biel ens va
preguntar què era això de "la groga". Jo vaig pensar en clau de
futbol i li vaig dir si es referia al Villrreal o a "la roja" però ell
ens va dir que no que ere alguna cosa que si te la prens et fas fort.
Hi vam caure. Es referia a la droga. La nit anterior Enrique i
Caterina, que tenen dos anys més, van sopar junts i a la taula van
parlar de la droga que et pot fer més fort. Ell tota l'estona va
pensar que parlaven de "la groga". Nosaltres li vam donar les
explicacions que tots us imagineu del tipus "no es que sigues més fort
sinó que et sembla que ets més fort i..." i altres amb les quals no
sabem si es va conformar o li van semblar un rotllo dels pares. Al
final, ell va arribar a la conclusió que li agradaria una droga amb la
qual et pogueren créixer les ales i poder volar. I qui no?

Cromos de futbol

2011-09-26T14:42:00.001+02:00

A Biel li agrada fer-se la col·lecció de cromos de futbol. Ha vist que
és una forma d'integrar-se, d'intercanviar (cromos) i de xarrar tot el
dia del mateix (de futbol). Ahir va fer el primer gran intercanvi
fort. Va canviar 6 cromos. Fins ara, com que no tenia molts cromos
repetits, el que feia (per fardar de taco de cromos amb els amics) ere
pegar alguns a l'album i els altres passejar-los per ahí. El dissabte
es va donar conte que el millor és pegar els que no tens repetits i
portar a la butxaca els repetits, per canviar-los.

Caçant sargantanes

2011-09-08T14:02:00.001+02:00

En aquest viatge a Euskadi Biel ha aprés a veure les sargantanes,
fixar-xe en elles i caçar-les. Ell i Joana van estar perseguint una
durant una bona estona fins que al final (sense voler) li van tallar
la cua i així Biel la va caçar amb la mà. Després la va tindre a la mà
durant unes 2 hores. Estava tan atemorida que ni es menejava. Biel
content. Afluixava les mans i ella no volia ni anar-se'n. En tornar al
cotxe la va soltar i se'n va anar ràpidament. Encara es deu recordar
de Biel.

Navegant pel cantàbric

2011-09-08T13:59:00.001+02:00

Aquest estiu vam estar un dia per Zumaia i vam pegar un volt en barca
amb altres 26 persones per veure la costa entre Zumaia i Deba
(http://www.geoparkea.com). Al tornar Biel li va preguntar al patró si
podia entrar a la cabina i li va dir que sí a entrar i a portar el
timó. Quan ens vam donar conte Biel portava el timó de la barca i
anava seguint les instruccions del patró, molt concentrat. Feia una
cara de content, orgullós i de ser algú important. Van ser uns deu
minuts fins que vam arribar prop del port de Zumaia. No vol parlar
molt del tema. No se si perquè el va sorprendre tant a ell com a
nosaltres. Ell només volia veure la cabina.

Biel donant consells educatius

2011-08-14T16:55:00.001+02:00

Després de dinar i mentre escuràvem Biel i jo, ell ha sentit com Pili
ha renyit a Joana per fer-se pipí fora del vàter per esperar-se tant a
fer piṕí i no li ha semblat bé. M'ha dit que li hem de dir les coses
sense enfadar-se. Potser tinga raó. Segur que sí. La diferència és que
ell no li ha dit a Joana vint-i-cinc vegades durant aquest matí com es
fan les coses. Ni deu vegades a ell també com es fan altres coses.

Un cunyot?

2011-08-12T01:56:00.001+02:00

A Biel li he ensenyat a jugar al guinyot
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Guinyot) però a ell no li entra la
paraula. No li deu significar res i cada vegada que em proposa jugar
em diu: "juguem un cunyot?".

Jaume I parlava valencià i era cristià? No potser

2011-07-18T12:44:00.001+02:00

Des de fa uns mesos Biel ha arribat a la conclusió que els que van a classe de religió parlen en castellà. Així que ahir per la nit, mentre baixàvem d'Ares després de sopar, Biel ens va preguntar: com és que Jaume I parlava en valencià i era cristià? Li vam posar alguns exemples actuals de companys o amics que parlen en valencià i són cristians però no va quedar molt convençut. Com que ja era tard al cap d'una estona de pensar en això (o en altres coses més interessants) es va adormir.

La segona pala ja ha caigut

2011-06-17T09:21:00.001+02:00

Anit, mentre Biel es menjava un tros de panolla de panís, va obrir la
boca i amb cara d'alegria ens va ensenyar com la segona pala ja no
estava al seu lloc. Feia dies que es movia eixa dent i al final va
caure. Es va posar molt content, estava exultant. Al moment ja estava
pensant (en veu alta) què li escriuria al ratolí i què li demanaria.

Un amic d'ell, Marc, li va demanar al ratolí que no s'emportés les
dents perquè volia tindre-les totes. Ell també va voler fer el mateix
i li va escriure al ratolí demanant-li que li tornara les dents i que
li portara una trompa, però no d'eixes de fusta sinó d'eixes de
plàstic amb el dibuix d'una cobra.

Dràcula i el Minotaure

2011-06-14T12:08:00.001+02:00

Biel està molt preocupat per dos personatges de ficció dels quals ha
sentit parlar a algú dels seus amics: Dràcula i el Minotaure. Saber
coses d'ells li fa tindre temor però, al mateix temps, té curiositat
per saber com eren i què feien. I com insisteix tant, li contem la
història d'algú dels dos personatges i a ell li venen al cap preguntes
i dubtes que la majoria de vegades no li les podem resoldre si no ens
inventem la resposta o ho consultem en Internet.

Un aspecte negatiu d'aquestes històries és que entre la seua
imaginació i el que li hem contat fa que, de vegades, no puga ni
encendre la llum de l'habitació perquè diu que té por. Com que és un
xiquet i els seus pensaments van i venen, no pensa massa temps en
Dràcula o el Minotaure i la por s'esvaeix mentre el cap s'en va a un
altre lloc jugant, mirant la tele o llegint un conte.

Una altra dent fora

2011-06-02T09:06:00.001+02:00

Ahir a Biel i va caure una altra dent. Feia setmanes que es movia i
cada dia que passava li costava més de menjar. Li va caure ahir de
matí i la va portar a l'escola per ensenyar-la als companys. Per la
nit primer la va posar dins d'un paperet amb una nota on li demanava
al ratolí que li portés un gormiti i que no fes com l'altra vegada,
que van ser dos euros. Després és va fer enrere i va deixar la dent
baix del coixí sense cap paper però amb la nota. Van ser uns moments
de nervis i de pensar estratègies per facilitar la feina al ratolí.

Micalet/Fadrí

2011-05-16T13:05:00.001+02:00

Ahir vam estar pel casc antic de València i vam pujar al Micalet. Jo
crec que no havia pujat mai. O no ho recordo. Biel i Joana estaven
molt contents per allò de pujar moltes escales i perquè pujàvem molt
alt. Biel, se seguida, em va dir que ere igual d'alt que el Fadrí. Jo
no vaig saber què dir. Li va eixir natural això de ser d'un lloc i
pensar que els altres llocs no poden ser ni més alts, ni més grans, ni
més guapos.

Per cert,
Fadrí: 58 m
Micalet: 63 m

Traient punxes

2011-05-16T12:41:00.001+02:00

Fa uns dies Biel caminant (o més bé corrent) per Ares, Biel va caure
de panxa damunt d'una argilaga. Jo no estava present i Pili em va
contar que era com si estigués nedant, ja que movia les mans i els
peus mentre les punxes de l'argilaga se li clavaven. Per sort, només
se li van quedar dins unes quantes punxes a les mans i les que se li
van clavar a la panxa van eixir al treu-re'l de la trampa.

Ahir vaig començar a traure-li alguna d'aquelles punxes que se li van
clavar a les mans i que ara sembla que ja li molesten. De moment, li
he tret una. Va ser anit i va costar al voltant de mig hora. Primer,
no volia. Després de dir-li que aniríem al metge, va pensar que millor
a casa. Després, volia però em llevava la mà. Després va córrer pel
passadís cridant. I al final, es va conformar i es va seure davant
meu. Jo, amb l'agulla de cosir passada per alcohoI furgant al voltant
d'una punxa. Ell, mirant horroritzat i cridant "no em facis mal".

Al final quan la vaig traure em va dir: "com és que una cosa tan
menuda feia tan de mal?".

Durant uns dies, cada dia traurem una. Hi unes set o huit.

Fent-se el monyo

2011-05-09T09:33:00.001+02:00

Ahir a la nit, mentre es banyaven Biel i Joana, Biel es va fer un
monyo de punky, es va mirar a l'espill i després li va fer el monyo a
Joana, li'l va rentar, li'l va pentinar i després Joana em va demanar
una gometa per fer-se dos cuetes. De vegades, enlloc de renyir juguen
junts i tot és més tranquil.

Bombetes, chinos i lobitos

2011-04-19T08:58:00.001+02:00

Aquestes festes Biel ha començat a llançar coets (quina bestiesa!)

Fins ara només es fixava com els altres els llançaven però ara ha
decidit que ja li toca a ell. Així que s'ha aprés tots els noms dels
coets que hi ha a les tendes (i jo també) i ha aprés quins coets pot
llançar i quins no, encara que sense massa convenciment donat que pel
carrer ell no deixa de veure com xiquets com ell llancen tot tipus de
coets sense control.
També ha aprés com es llancen correctament per no fer-se mal (o no
tant) però ell no sempre fa cas perquè veu que els més grans (o no
tant) els llancen d'una altra forma més arriscada.
El primer dia que va tindre a les seues mans uns quants coets va
començar a trencar un per la meitat i va ajuntar les metxes de dos
coets a la pólvora que havia eixit del primer. Vaig al·lucinar però es
veu que ho havia vist fer tantes vegades que ho havia memoritzat.

Bé, ara ja s'ha acabat i fins l'any vinent no patirem.

Bombetes, chinos i lobitos

2011-04-05T09:09:00.001+02:00

Aquestes festes Biel ha començat a llançar coets (quina bestiesa!)
Fins ara només es fixava com els altres els llançaven però ara ha
decidit que ja li toca a ell. Així que s'ha aprés tots els noms dels
coets que hi ha a les tendes (i jo també) i ha aprés quins coets pot
llançar i quins no, encara que sense massa convenciment donat que pel
carrer ell no deixa de veure com xiquets com ell llancen tot tipus de
coets sense control.
També ha aprés com es llancen correctament per no fer-se mal (o no
tant) però ell no sempre fa cas perquè veu que els més grans (o no
tant) els llancen d'una altra forma més arriscada.
El primer dia que va tindre a les seues mans uns quants coets va
començar a trencar un per la meitat i va ajuntar les metxes de dos
coets a la pólvora que havia eixit del primer. Vaig al·lucinar però es
veu que ho havia vist fer tantes vegades que ho havia memoritzat.

Bé, ara ja s'ha acabat i fins l'any vinent no patirem.

He perdut 5 euros

2011-03-25T14:06:00.001+01:00

Fa uns mesos Biel va començar a mossegar-se les ungles. Primer un dit,
després un altre, després un altre, i al final tots menys el menudet.
Al cap d'unes setmanes i veient que continuava, li vaig dir que si
deixava de mossegar-se les ungles tindria una sorpresa. Però havia de
deixar de mossegar-se les ungles del tot i per sempre. Ell va dir que
sí però volia saber la sorpresa, és clar. Jo, improvisant un poc, li
vaig dir que li donaria 5 euros. Després vaig pensar que igual m'havia
passat però ja estava dit. Això va ser abans de Nadal i després de
quasi quatre mesos i després de moltes desil·lusions (per part d'ell)
Biel ha aconseguit no mossegar-se les ungles i jo he perdut 5 euros.

Astèrix (i Obèlix)

2011-03-25T13:57:00.001+01:00

Biel s'ha fet fan d'Astèrix i Obèlix i totes les nits llegim quatre
fulls d'algun llibre de les seues aventures. Ell pensa que Obèlix és
menys protagonista perquè ix menys a les portades i, en algun capítol,
s'obliden d'ell. Té raó.

Quant dura la vida?

2011-03-16T23:35:00.001+01:00

Després de sopar Biel ens ha preguntat quant dura la vida. És una
pregunta que ha fet sense pensar la resposta (ella ja la sap) i
buscant la nostra resposta perquè així és més fàcil. Després ell ha
reconegut: "ah, sí". No sabem quina és la seua resposta a la seua
pregunta.

Un 10 (però en què?)

2011-03-09T12:49:00.001+01:00

Ahir Biel ens va dir que havia tret un 10 en un examen (o control, no
ho sabia bé). Quan li vaig preguntar en quina matèria, ell em va dir
que no ho recordava. Jo li vaig dir que ere per estar molt content,
però que també està bé saber de quina matèria t'examines. Poc a poc
vam traure, entre els dos, que alguna pregunta havia anat sobre
animals. Així que vam concloure que la matèria seria coneixement del
medi.

Deures llargs de dilluns

2011-03-08T14:06:00.001+01:00

El cap de setmana passat Biel es va oblidar la carpeta a l'escola i per tant no va poder fer els deures del cap de setmana, que sempre són més llargs, i li vam haver de posar uns deures casolans. El dilluns es van ajuntar els deures del cap de setmana i els del dilluns. El més sorprenent és que Biel va arribar a casa al voltant de les 18h i, després d'enredar una estona amb el berenar i amb Joana, va estar fent els deures tot sol des de les 18.30h fins a les 20h, hora en que vam posar la tele una estona per veure el final de la sèrie Gormiti i el capítol de Bob Esponja. Quan portava mig hora sense remugar i sense demanar ajuda el vaig felicitar però quan ja portava un hora ja no sabia què dir-li més. Tenia ganes d'abraçar-lo i besar-lo però no volia que es pensés que estava fent cap cosa molt extraordinària. Al final, va acabar després d'haver demanat ajuda un parell de vegades i haver remugat un poc en alguna correcció.

He de dir que els deures van ser llargs perquè Biel es va oblidar la carpeta a classe i que la mestra que té (Dolors) no és de posar molts deures per a casa i això té mèrit en els temps que corren.

Ballant baix del foc

2011-01-23T16:35:00.001+01:00

Ahir per la nit vam estar al Sant Antoni del Grau -quin fred feia- i
Biel va descobrir que li agrada ballar baix dels coets dels dimonis de
Botafocs (http://botafocs.awardspace.com). A Pili també li agrada. A
mi no tant. Estarà en els gens o serà que Biel veu com Pili balla baix
del foc i vol imitar-lo?

Després d'un any, Biel està mal·lalt

2011-01-12T14:43:00.000+01:00

Biel està a casa amb un poc de febre, tos i tristot. Fa mesos que no
estava així. Un any? No ho recorde bé però potser sí. Anit havíem
quedat amb uns amics d'ell d'escola (Carlos i Manuel) per sopar i
dormir a casa. Després de consultar a sa mare van vindre igualment i
Biel, amb la dosi de dalsy pertinent, estava molt il·lusionat encara
que amb menys energia de l'acostumada. Els tres es van portar molt bé.
Una llàstima. Ja tornaran quan Biel estigue amb les piles carregades.

La millor mort és la que et pilla dormint

2010-12-30T23:25:00.001+01:00

Biel pensa viure fins els 80 anys, almenys. Encara que li agradaria
arribar als 110 o 120 anys. També pensa que la millor mort és la que
et pilla dormint. Quantes coses deu saber sobre la mort per desitjar
això? Hui li hem explicat que alguns dels que moren pateixen molt però
que hi ha medicines perquè no patim tant quan ens estem morint. No se
si fem bé però tot són preguntes que ens fa ell. Volia saber si quan
ens morim ens fa mal alguna cosa.

No, això no

2010-12-09T23:38:00.001+01:00

De vegada en quan a Biel li agrada fotre una mica a Joana. Així que
quan ella diu alguna cosa (qualsevol) ell li diu "no, això no" i ella
li contesta enfadada que "sí, això sí" i així comença una discusió
basada en repetir cadascú el seu discurs senzill. De vegades Biel
provoca per divertir-se.

Llegint pel carrer

2010-11-26T13:30:00.001+01:00

A Biel enguany ja li agrada llegir perquè s'ha adonat que entén les
coses i és capaç de fer-ho amb facilitat. Així que ara no és estrany
veure'l entretingut llegint qualsevol cartell on hi ha alguna cosa
escrita.

Les primeres setmanades

2010-11-26T13:28:00.001+01:00

Des de fa unes setmanes els diumenges Biel ja té una setmanada d'un
euro. Això sí, a canvi, durant la setmana ha de fer unes quantes
feines o almenys ajudar-nos a fer-les. Posar i estendre rentadores,
fer els llits, llançar el fem, agranar, alçar la roba, etc. Penso que
està bé que sàpiguen el que costa de fer les feines i ajudant-nos és
una manera.
Abans de posar-se a la feina Biel sempre remuga una estona. Ja és una
costum i ja no faig ni cas.

D'excursió per El Xinquer (Serra d'Espadà)

2010-11-08T13:17:00.001+01:00

Aquest diumenge hem anat d'excursió a El Xinquer
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Xinquer), un poble abandonat prop de
l'Alcúdia de Veo
(http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Alc%C3%BAdia_de_Veo) en busca d'un
xicotet bosc de castanyers que hi ha prop d'allí, dins dels barrancs
de la Juliana i del Xinquer. Al cap d'una hora de caminar vam trobar
el bosc i ens vam trobar que també hi havia castanyes. Així que tots,
Biel i Joana sobretot, ens vam posar a recollir castanyes fins que vam
omplir una borsa. Ara només queda torrar-les. Biel es va omplir les
dues butxaques de castanyes perquè feien una competició amb els altres
per veure qui agafava més.
http://www.flickr.com/photos/manel/4876830320

Visita a Miquel (2010)

2010-10-26T14:18:00.001+02:00

Aquest cap de setmana hem fet la visita anual a casa de Miquel a
Barcelona. El dissabte vam matinar una mica (6:00 AM) per agafar el
tren de les 7:15h. A l'estació ens vam trobar amb Fina, una amiga, que
també anava a Barcelona i ens vam alegrar molt de veure-la. Biel
també. Des de casa de Miquel (barri de Sant Andreu) fins el Cosmocaixa
(http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_ca.html)
ens va costar més d'un hora d'arribar (metro i autobús). A Biel li va
agradar molt el Cosmocaixa, sobretot el bosc inundat. Es va quedar amb
les ganes de visitar el Toca-toca. Vam arribar tard i no quedaven
places.

A la vesprada vam veure l'exposició de Clàudia a la Subex Galeria
(http://www.galeriescatalunya.com/galerie_123_subex.html) i ens vam
fer una cervesa amb ella, Sergi i Gabriel al bar del costat de la
galeria. Biel es va dormir quan arribàvem a la galeria en autobús. Va
anar una estona al carro de Joana i després es va despertar.

Per la nit, Biel va conéixer a Irene, la filla dels veïns de Miquel i
va descobrir que també li agraden els Gormiti i els Transformers.
Després de sopar va estar una bona estona amb ella. No se si van
xarrar molt perquè Biel és una mica tímid, i amb les xiques més.

El diumenge vam estar pel parc de la Ciutadella i ens vam acostar al
Mamut, com quasi sempre.

A Saltapins

2010-10-22T10:41:00.001+02:00

Fa dues setmanes vam anar a Saltapins (Morella)
<http://www.saltapins.com> i els altres amics era la segona vegada que
anaven però Biel i Pili era la primera vegada que es llançaven per
tirolines (pont tirolès) tant llargs i passaven per ponts de fustes i
cordes tants alts. Al primer pont tirolès llarg Biel es va acollonar
un poc (Pili va confessar després que també) però al final es va
llançar i als que van vindre després ja no va dubtar. Joana i jo vam
mirar el recorregut de tots des de baix, fent fotos.

Mas de Noguera 2010

2010-10-21T14:08:00.001+02:00

A Biel també li van agradar molt els gatets del Mas de Noguera
(http://www.masdenoguera.coop) però el bou també li va agradar i poder
pujar a algun arbre amb una corda no el va deixar indiferent.
La cova Cerdaña
(http://www.viajarenfamilia.net/rutas.php?t=senderismo&p=14&id=133)
ens va impressionar a tots per la seua grandària i per les formes de
les estalactites i les estalagmites. Després d'una forta pujada de 2
km ens vam endinsar a la cova amb les llanternes i vam estar una bona
estona passejant per dins. Encara que el terra era un poc esvarós no
va caure ningú.

Cromos de futbol

2010-10-20T12:38:00.001+02:00

A Biel li han començat a agradar els cromos de futbol. A l'escola veu
que els altres es fan la col·lecció i ell també vol. Cada 10 dies es
compra tres sobres i sempre desitja que algú estiga repetit perquè
així pot portar-lo a l'escola per canviar-lo per un altre o regalar-lo
(la majoria de les vegades). No han canviat tant les coses des que jo
ere menut. Bé, un poc. Els primers cromos de futbol que recordo havíem
de pegar-los amb pegament, ara ja són tots autoadhesius.

Lintendo

2010-10-08T09:38:00.001+02:00

Biel, després d'ensenyar-li la meua Donkey Kong Jr. Nintendo Consola
de 1982, s'ha aficionat a jugar i de vegada en quan vol fer algunes
partides. De vegades, massa potser, s'enfada perquè li maten i
d'altres es posa content perquè salva al goril·la engaviat. Cada
vegada li costa menys d'arribar i salvar al goril·la però encara li
guanye jo. Je. je.

És graciós que enlloc de dir-li Nintendo li diu Lintendo.

Prevenint la fimosi i els oblits

2010-09-24T12:50:00.001+02:00

Quan Biel s'oblida alguns dies seguits de fer-se el prepuci cap arrere
-com a prevenció de la fimosi- el que fa és fer-ho quatre o cinc
vegades, una per cada dia d'oblit. L'altre dia li vaig explicar -una
altra vegada- que no calia i que això no servia per compensar els dies
d'oblit. Però ell no va fer cas i aquesta vegada ho va fer deu
vegades. En fi. Ja no li ho diré més vegades. Serà la sang aragonesa
que li corre per les venes? :-)

Biel ja sap anar en bici

2010-09-08T13:07:00.001+02:00

Abans de començar l'estiu Biel es mantenia sobre la bici pedalejant però no es pot dir que sabia anar. Després de dos mesos i un estiu ja es pot dir que Biel domina el tema d'anar en bici i s'ho passa la mar de bé.

Quan falta per al meu aniversari?

2010-07-13T10:42:00.001+02:00

Fa dos mesos i mig que Biel pregunta quan falta per al seu aniversari.
Ell entén millor els dies així que la primera vegada li vam dir que li
faltaven 75 dies. Va contar fins a 75 per fer-se una idea i li va
semblar que li faltava moltíssim i es va toflar. Des de eixe dia cada
dos o tres dies ens ha preguntat quan dies li falten. Ara que només
li queden 11 dies està més emocionat i ja no es tofla quan pensa els
dies que li resten.

Passejar amb Biel és un plaer

2010-07-13T10:35:00.001+02:00

Des de fa uns mesos és un plaer anar amb Biel a soles. Passejar, anar
a la biblioteca, a una placeta, a comprar, a mirar joguets o llibres
s'ha convertit amb ell en un plaer. No he de renyir quasi amb ell i ja
es pot raonar i argumentar i ell també o fa. Hui he quedat amb ell que
després de l'escola d'estiu anirem a casa una estona a descansar i
després anirem a Abacus a encarregar els llibres de l'escola, mirarem
joguets per al seu aniversari, comprarem un parell de ventiladors i
m'ajudarà a fer el sopar perquè quan vinguen Pili i Joana estigue tot
amanit.

Compartint coneixement sobre escalada

2010-07-09T10:25:00.001+02:00

A Biel li agrada escalar als arbres, a les roques, a les muntanyes...
a tot. Pere és el seu gran mestre i ídol d'escalades i ell ensenya amb
dedicació el que aprèn a Marc i Andreu. Tot aquest tipus de
coneixement sobre l'escalada comporta, quan es porta a la pràctica,
una gran quantitat d'arraps a les cames i braços. Encara així, ells no
es queixen. Són ferides que no fan mal.

El primer dia a l'escola d'estiu

2010-07-09T10:14:00.001+02:00

El primer dia d'escola d'estiu Biel no volia anar perquè no coneixia a
ningú i no li agradava el que feien allí. Al recollir-lo a les 15h ens
va dir que com és que veníem a les 15h si ell volia quedar-se fins a
les 17h. Està bé això. Abans a Biel li costava més de fer amics i
relacionar-se, encara que continua sent més bé tímid.

Què valent és Biel

2010-06-16T12:46:00.001+02:00

Ahir de vesprada vam estar Biel i jo al dentista. A Biel li havien de
llevar una dent de llet (una de les pales) perquè de menut -als dos
anys- les seues dents van xocar contra el bidet i eixa dent va quedar
danyada des d'aleshores però fins ara no havíem vist problemes. D'una
banda, Biel, tenia il·lusió perquè és una dent més que ensenyar (el
forat) als amics i companys de classe però d'altra estava espantat
perquè pensava (i tenia raó) que aquell home li faria mal.

Des del primer moment es va comportar com un valent. Jo no ho hagués
fet millor. Al principi no volia obrir la boca però una vegada la va
obrir només va fer algun soroll de dolor quan li punxaven l'anestèsia
(una punxada dalt de la dent i altra baix). Després, quan l'anestèsia
ja havia fet efecte el dentista li va punxar dos dosis més d'anestèsia
però ara jo no li feien mal. La xeringa feia impressió i l'agulla
també. I per acabar, va arribar el moment de l'extracció. Biel es va
espantar un poc quan va veure les tenalles (jo també) i quan el
dentista va enganxar la dent amb elles ell feia crits (no plors)
d'impressió quan el dentista li estirava la dent perquè (m'ho va
explicar després) pensava que li faria mal.

Només li va traure la dent va anar corrent darrere de l'infermera
perquè li donara la dent. La il·lusió va poder amb el dolor i la
molèstia.

El Calipo de llima (recomanat pel dentista) li va fer oblidar un poc
els pitjors moments de la nostra visita al dentista.

Ara que ho penso, jo debia fer unes cares un poc estranyes mirant
aquestes escenes.

El ratolí Pérez ja ha passat per casa i ha deixat caure uns eurets.

Pescant crancs

2010-06-14T23:25:00.001+02:00

El diumenge, després de dinar a El Pinar, vam anar a banyar-se i a
pescar crancs a la platja de Benicàssim. Primer hem anat passetjant
per l'escollera (davant de la curva) amb un poal d'aigua i ... Després
Germà ha amanit uns hamets per a Pere i Manel (després també un per a
Biel) perquè els crancs s'enganxen amb les pinces al menjar (...) i ho
deixem al poal amb aigua.

Entre els tres van pescar uns 10 o 12 crancs, dos burrets i un altre
peixet xicotet del qual ningú sabia el seu nom. En acabar la pesca
quan ja ens anàvem cap a casa van soltar tota la pesca per les roques
de l'escollera i van fugir cap a l'aigua.

Quan ens anàvem cap a casa Pere no deixava de dir-li a Biel que per a
ser el primer dia que pescava crancs s'havia quedat "impressionat" del
que havia pescat (quatre crancs i un burret). Biel estava content.
Molt content.

Aibó, aibó ...

2010-06-10T13:20:00.001+02:00

Fa uns dies Biel va anar des de casa fins a l'escola cantant "aibó,
aibó vamos a trebajar" (treballar+trabajar=trebajar). No se com podia
a eixes hores del matí estar tan content i cantar així. Joana anava
darrere (molt darrere) ballant. En arribar a la porta de l'escola va
parar de cantar. Potser aquesta cançó vol dir alguna cosa del
funcionament de l'escola i que els xiquets consideren que anar a
escola és anar a treballar.

La cançoneta també em va recordar a Pepe Rubianes que en Rubianes
Solamente ironitzava sobre el sistema social que ens obliga a anar a
treballar "a las 6, a las 7 y a las 8 de la mañana todo el mundo
cantando y bailando por la calle..."
http://www.youtube.com/watch?v=KQAzNloJxPY

Joana i jo som diferents

2010-06-03T10:56:00.000+02:00

Ahir mentre sopàvem es va adonar que Joana es menjava totes les
bajoques del seu plat i després em demanava més del meu plat. També va
veure que després em demanava carxofes i va dir que ella i ell són
diferents perquè a ell no li agrada la verdura i a ella sí. El que ell
no sabia -i li ho vaig dir en eixe moment- és que ell de menut també
menjava verdura sense queixar-se. La verdura té molt mala fama entre
els xiquets a partir dels quatre anys -més o menys-.

Es nota que els dies que està mal·lalt Biel -com quasi tots- està més
profund i reflexiu.

Traure la dent: Ni somiar-ho

2010-06-01T10:58:00.001+02:00

Aquest diumenge abans de traure-li la primera dent a Biel estàvem al
Pinar i li vaig preguntar si volia que li la traguera i així no la
perdria. Ell em va dir fugint i amagant-se entre els pins: ni
somiar-ho!

La primera dent de llet

2010-06-01T10:50:00.001+02:00

El diumenge a Biel li va caure la primera dent de llet. Bé, no li va
caure exactament. Biel tenia presa per veure-la, tindre-la a la mà i
posar-la baix del coixí així que em va demanar si li la podia traure.
En cinc minuts de concentració d'ell i en un minut meu de col·locació
va eixir la dent. Biel va ser un valent perquè va dir que no li va fer
gens de mal. Jo no ho se si és cert. Un poc d'impressió si que li va
fer però no va plorar gens.

60 i 6, quina casualitat

2010-05-30T23:41:00.001+02:00

-Mira papá queden 60 dies per al meu aniversari i faré 6 anys. Quina
casualitat el 60 té un sis i jo faré 6. Eh papá?
-Doncs sí Biel, sí que és una casualitat.

Uns dies sí i uns altres no

2010-05-14T13:28:00.003+02:00

Ma mare em va contar que fa poc li va preguntar a Biel si creia en Déu
i ell li va contestar: "uns dies crec i uns altres no". Tan menut i ja
té dubtes.

Marcos i els llops

2010-05-10T12:28:00.001+02:00

El diumenge després de dinar mentre Pili, Biel i jo miràvem les
notícies asseguts al sofà jo estava també fullejant el diari i vaig
comentar amb Pili la notícia del rodatge d'una pel·lícula sobre la
vida de Marcos, un xiquet que va estar 12 anys (des dels 12 fins els
24 anys) vivint a Sierra Morena entre llops altres animals i menjant
el que caçava (http://www.publico.es/culturas/311097/asombrosa/historia/mowgli/cordobes).
Biel, tal i com suposava, de seguida es va interessar moltíssim per la
vida de Marcos i durant tot el dia va preguntar coses sobre la seua
vida. La veritat és que la història és increïble.

Esta biblioteca m'agrada més

2010-05-07T10:52:00.003+02:00

El dimarts passat, abans d'anar a la biblioteca, vam passar Biel i jo
per FACSA i abans li havia explicat a Biel que FACSA és l'empresa que
ens envia l'aigua a casa pels tubs fins a les aixetes. No se si va
escoltar molt l'explicació. Biel anava berenant la seua rua i quan vam
entrar a les oficines va veure un potet amb caramels. Va preguntar a
la dona de la recepció si podia agafar un i li va dir que sí. Ell es
va seure a la cadira al costat meu i entre un mos a la rua i un altre
em va dir a l'orella: "esta biblioteca m'grada més que l'altra perquè
es pot menjar". Jo li vaig mirar amb un somriure de sorpresa i li vaig
dir que allò no ere una biblioteca i que ja li havia explicat que eren
les oficines de l'empresa que ens envia l'aigua a casa pels tubs.

A l'eixir em va preguntar si podia agafar quatre caramels del potet.
Un per a ell, un per a Joana, un per a Marc i un per a Andreu.

Tombant parets

2010-05-07T10:52:00.001+02:00

Biel està molt emocionat perquè entre mon pare i jo hem tombat un tros
de paret que hi ha entre l'escala i la planta baixa i ell ens ajudat,
després de tornar d'escola, a netejar, ha provat alguna de les
ferramentes que hi havia pel terra (maceta, picoleta, tornavís,
paleta) i també s'ha pujat a una escala que hem fet servir. M'ha dit
que té moltes ganes de fer allò que ha vist que ha fet el iaio Ruperto
de pegar amb la picoleta a la paret per tombar-la i fer molt de
soroll.

La bicicleta, cling, cling (sense rodetes)

2010-04-26T14:34:00.001+02:00

Biel ja va en bicicleta sense rodetes al costat. I està de content. Tan sols li falta saber frenar amb els frens i no amb els peus en terra.

Clan, Clan Clan

2010-04-14T14:57:00.001+02:00

Mentre dinàvem a la font de Roc (Desert de Les Palmes) Carol va dir que Marc i Andreu estan sempre demanant el Clan, Clan, Clan (referint-se al canal de televisió) i Biel immediatament va dir "jo també Clan, Clan, clan". Tots vam riure molt. Ell no tant.

Mireu, no m'he punxat ni una

2010-04-14T14:55:00.001+02:00

Pere i Biel van escalar per una pared que estava al costat d'un ginebre per la Serra d'Espuña (Múrcia) i després de pujar Biel va dir a tots amb una punxa clavada a la barbeta: "mireu hem pujat per eixa paret que té aquell arbre punxós i m'he punxat ni una". Vam riure molt.

Llegint-nos contes

2010-03-31T12:54:00.003+02:00

Fa dues nits Biel ens va llegir a Joana i a mi dos fulls d'un conte. Es va posar molt content encara que Joana no deixava de moure's i no escoltava.

Una confessió sobre les coques d'aniversari

2010-03-31T12:52:00.001+02:00

Anit Biel em va confessar que els dies d'aniversari d'algun company de classe si la coca no li agrada (perquè té nata o és massa cremosa) no esmorza res. Així que entre els dos hem decidit que els dies d'aniversari li farem igualment esmorzar i si no li agrada la coca es pot menjar la rua.

Un secret a l'orella

2010-03-28T12:51:00.000+02:00

Biel m'ha contat un secret a l'orella. Estava ma mare i mon pare davant i se'm va acostar i em va dir: No li ho digues a la iaia però Óscar, un company de classe, diu que Déu primer va crear els gormitis, després va crear els animals de peluix, després els caramels i després els bakugan. I em va mirar amb un somriure.

M'estan eixint canes

2010-02-14T12:52:00.000+01:00

Ahir, d'excursió per la serra d'Espadà, Andreu i Biel es van adonar que se m'estava fent el monyo blanc. Ja fa anys que va així però ells es van adonar ahir. Després van analitzar en profunditat el monyo i van veure que per darrere no tenia canes i per les patilles tampoc. Va ser una estona divertida.

El iaio pot renyir i castigar el pare?

2010-01-31T12:49:00.000+01:00

Ahir també vam veure a mon pare i a Biel se li va ocórrer (no se per què) que si el iaio em renyeix perquè no faig bé alguna cosa li havia de fer cas i que també em podia castigar perquè era el meu pare. Jo no li vaig dir res però li ho vaig contar a mon pare i ell va riure a gust. Biel va ser conscient que havia dit alguna cosa divertida i després em va preguntar què li havia dit a mon pare. Li ho vaig dir i es va quedar satisfet i amb un somriure als llavis.

Biel vol una dent d'or

2010-01-31T12:48:00.000+01:00

Ahir vam veure una estona a ma mare i quan ja estàvem al cotxe per anar-se'n Biel ens va preguntar: per què la iaia du una dent d'or?. Li vam explicar que a la iaia li van caure totes les dents i va haver d'encarregar una dentadura i a ella li agradava (igual que a molta altra gent) que portés alguna dent d'or per lluir i estar més guapa. Biel ens va explicar que ma mare li havia dit que quan es va fer la dentadura la dent d'or li va costar 1000 pessetes. Nosaltres li vam explicar que fins fa pocs anys la moneda que utilitzavem per comprar i vendre ere la pesseta. Ell encuriosit va voler saber quan ere 1000 pessetes. Li vam dir que 1000 pessetes equivalia a uns 6 euros però que abans les coses eren més barates encara que la gent no guanyés tant i que ara una dent d'or és més cara.

Biel va pensar una estona i després va dir que ell també volia una dent d'or. Li vam dir que quan siga gran si no té dents o li manca alguna podrà posar-se la dent que ell vullga. Pili va comentar que a veure si el xiquet ara se'ns està fent macarra.

La ceba

2010-01-20T12:50:00.000+01:00

A Biel no li agraden les cebes i aquesta nit sopant li he contat que la iaia sempre diu que "el que come cebolla después de muerto resolla", que vol dir que ressuscita. I Biel li ha preguntat a Pili que com és que sa mare no va menjar ceba. Així després de morta hagués ressuscitat.

Després hem tingut una discussió perquè li hem explicat que això ere una dita i que no ere cert que la gent ressuscités si menja ceba, que són coses que se diuen però que són com una broma. Ell m'ha dit que "quina mentida més gran m'has contat" i després d'unes quantes explicacions més, que no se si ha entés, s'ha tranquil·litzat.

Els dos amb otitis

2010-01-20T12:49:00.000+01:00

Els dos (Biel i Joana) tenen otitis i Biel ha dit: "és clar, com que
som germans tenim les mateixes mal·lalties". Je, je.

Esperem que aquesta "profecía" no es faça real d'ara endavant.

Llegint paraules a la tele

2010-01-02T12:53:00.000+01:00

Huí Biel ha llegit la seua primera paraula mirant la televisió. Abans de començar una pel·lícula ha llegit la paraula VIDEO i l'ha repetit tres o quatre vegades i s'ha posat molt content. Jo també.

Xafant una mica de neu

2009-12-29T12:47:00.000+01:00

Aquest desembre hem estat per Ares a la festa del 302 anys de la crema d'Ares per les tropes borbòniques. Després d'una engravà boníssima van actuar Miquel Gil, Bajoqueta Rock i Cap al bancal. Biel i els altres xiquets van xalar molt amb la serradura que van llançar pel terra per evitar que la gent esvare, omplint i buidant gots. Pels voltants del poble quedava una mica de neu en algú racó. Eren restos de la primera nevada d'aquest hivern i Biel la va xafar i la va agafar amb les mans amb moltes ganes. A veure si quan torne a nevar pugem una altra vegada.

La carta als reis

2009-12-13T21:47:00.003+01:00

Biel encara no ha fet la carta als reis d'orient. Entre ell i jo hem fet un
esborrany amb uns 10 joguets. Entre els 10 joguets hi ha una
llarguíssima llista de gormiti. D'aquests deu joguets Biel ja sap que
els reis només poden portar-li tres. A veure si un dia d'aquests
escriu la carta ell a partir de l'esborrany. Ell diu que encara no té
ganes d'escriure-la perquè a l'esborrany hi ha moltes coses escrites i
algunes amb ratlles que no sap què volen dir.

Sense mà es pot treballar?

2009-11-19T12:52:00.002+01:00

Ahir a la biblioteca Biel va veure que un treballador no tenia mà. Naturalment ell es fa fixar i em va preguntar com és que hi ha algú que treballa sense mà. Jo li vaig explicar coses sobre la integració dels disminuïts físics en versió per a xiquets. No se si es va quedar satisfet o resignat.

Una setmana amb la grip nova

2009-11-19T12:42:00.002+01:00

Biel ha estat fotut. Molt fotut. Ha estat una setmana amb febre, malestar i mocs, molts mocs. La metgessa ens ha dit que segurament haurà passat la grip nova, però com que no es fan proves no es pot estar segur del tot. Després de tants dies mal·lalt Biel té moltes ganes de jugar, córrer i cansar-se. Joana va aguantant, de moment.

Qui ha creat el món?

2009-10-22T12:48:00.002+02:00

L'altre dia, després que algú dels tres (Biel, Marc o Andreu) agafés un llibre creacionista a la biblioteca (La creació del món segons la Bíblia, o alguna cosa semblant) pensant que ere un llibre sobre planetes i l'univers, Biel em va preguntar qui havia creat el món. Jo li vaig contestar que els que creuen en Déu pensen que el món l'ha creat Déu però que nosaltres (ton pare i ta mare) no creguem en Déu així que t'expliquem el que ens diuen els científics i investigadors.

Li vaig explicar que l'origen del món està en "moltíssimes explosions i en la mescla de líquids, gasos, pedres i altres coses que van ocórrer fa molt de temps i que ara també estan passant però en altres llocs de l'univers lluny d'ací".

En fi, tot un repte açò d'explicar coses tan profundes.

Es pot triar el lloc de treball?

2009-10-13T23:39:00.002+02:00

Hui Biel ens ha preguntat si el lloc de treball es pot triar. Li hem dit que sí, per no desil·lusionar-lo tan aviat, i ells ens ha dit que vol ser mestre de kung-fu. A més a més serà el mestre de Joana, de Biel i de Pili. Què bé!

Preocupació pels "descasaments"

2009-09-30T13:20:00.002+02:00

Fa unes nits Biel em va dir que ja sabia que hi havia pares que es "descasaven" i aleshores els fills vivien uns dies amb el papà i uns altres amb la mamà. Després em va preguntar si nosaltres (Pili i jo) ens "descasaríem" algun dia. Primer li vaig explicar perquè es "descasen" alguns papàs i després li vaig explicar que nosaltres no volem "descasar-nos" perquè estem a gust així.

No se si es va quedar tranquil i tampoc sé si li preocupava molt el tema o no perquè ja no va tornar al tema.

El retorn a l'escola

2009-09-22T12:04:00.003+02:00

Biel ha tornat a l'escola. No li fa massa gràcia però quan arriba a la porta entra corrent i quasi no ens dona temps de veure'l. Joana, que l'any passat plorava quan el veia anar-se'n, enguany el mira com s'en va però no plora, tan sols es queda mirant-lo amb cara trista.

Mal al peu

2009-09-10T12:09:00.002+02:00

Quan estàvem a Figueres Biel va caure a un parc i es va doblegar el peu. Al principi li feia molt de mal (o això deia) però al cap d'una estona ja no era per a tant. Ell no pot deixar de córrer i jugar. Han passat quasi dues setmanes i després d'anar al metge duu una bena al peu i ell diu que no li fa tant de mal. No sabem què fer. Esperarem uns dies més i veurem com camina.

Deu tindre fam

2009-09-04T16:45:00.002+02:00

L'altre dia Biel li va dir a Pili que Joana, com que no deixava de plorar devia tindre fam i que li hauria de donar de mamar. Pili ho va fer i ella es va quedar més tranquil·la. Després va estar jugant sense plorar una bona estona.

I per què existeixen els virus si són roïns?

2009-07-17T14:39:00.001+02:00

L'altre dia vam estar a casa de Marc i Andreu i Biel va sentir parlar dels virus (Marc tenia uns quants). Com que entre uns i altres ningú no va parar massa conte es va impressionar molt de les explicacions i quan ja ens anàvem cap a casa no va voler ni besar ni abraçar a Marc. Pobre Marc! Després, ja al cotxe, i fins que vam arribar a casa no va parar de fer preguntes sobre els virus. Si hagués fos jo de xicotet tampoc li hagués abraçat.

"I per què existeixen els virus si són roïns?", va preguntar ell en algun moment. Pobre, encara no ha descobert que el món està ple de coses roïnes.

Joana no pot dormir (i nosaltres tampoc). Biel sí

2009-07-13T12:27:00.002+02:00

Anit Joana es va despertar a les quatre de la matinada amb ganes de caminar i de jugar, així que vaig estar mig hora (o així) amb ella i mig hora més Pili. Va estar jugant amb les peces de Holzbausteine (http://www.holzbausteine.de), va agafar roba d'ací i d'allà, va passejar-se per tota la casa, va mirar de despertar a Biel (però Biel quan dorm és una soca). Després es va adormir mentre mamava.

Aquest matí els tres que hem dormit menys (Joana, Pili i jo) hem mantingut millor el tipus i el que ha dormit més (Biel, al voltant de 9,5 hores) és el que ha estat de més mal humor. Coses de la vida infantil.

Bussejant

2009-07-08T12:06:00.002+02:00

Després dels dos dies per Alcossebre Biel ha superat quasi totes les pors a l'aigua. Li agrada llançar-se a l'aigua, posar-se les ulleres de bussejar, bussejar (encara que no s'afona molt), nadar un poquet amb el cap dins i fora de l'aigua, tocar amb els genolls el fons de la piscina...

És emocionant veure'l tan content i actiu dins l'aigua amb els seus amics.

Lluís del Revés

2009-07-06T11:46:00.002+02:00

L'altre dia li vam preguntar a Biel com li deien a l'escola de Marc i Andreu i ens va dir Lluís del Revés, enlloc de Lluís Revest. Ens va fer molta gràcia.

Rock n'Roll

2009-07-06T10:26:00.002+02:00

Aquest dissabte passat a Ares van actuar els grups Bureo i Placa Base dins de la I trobada d'amics del CAMÍ (pdf). Biel estava expectant amb la notícia perquè des de fa unes setmanes ha decidit que li agrada el Rock n'Roll i no deixava de preguntar quan tocarien. Bureo, els primers que van tocar, com el seu nom indica no és propiament un grup de rock i algú em va dir que Placa Base sí. Així que li vaig explicar que quan acabare Bureo tocarien Rock n'Roll.

Aren vora les 00:30 h quan Biel, en plena actuació encara de Bureo, es va apropar a mi, es va pujar a la falda, va recolçar el seu cap al meu pit i es va dormir. Al cap de cinc minuts començava Placa Base amb el seu Rock n'Roll. Biel s'ho va perdre.

De camping a Alcossebre

2009-07-01T09:48:00.003+02:00

El cap de setmana de Sant Pere van estar al Camping Playa Tropicana d'Alcossebre. Va estar tot bé menys la feina de muntar i desmuntar la tenda. Van ser dos dies de dinar a la parcel·la, muntar tendes, piscina, berenar, platja, sopar a la parcel·la, dormir als menuts, gin-tonic per als grans, dormir els grans, desdejunar a la parcel·la del camping, platja, esmorzar, piscina, dinar fora, tenda, piscina, berenar, platja, dutxa, sopar a la parcel·la, dormir els menuts, gin-tonic per als grans, dormir els grans, desdejunar a la parcel·la, desmuntar les tendes, platja, esmorzar, piscina, dinar fora i cap a casa.

Biel i Joana i els seus amics (Lluís, Anna, Manel i Pere) s'ho han passat molt bé. Biel ha aprés a posar el cap baix de l'aigua i ahir em preguntava com ho ha aprés. Jo li vaig dir que algunes coses s'aprenen practicant i ell ha practicat molt això de posar el cap baix de l'aigua i sobretot mirant els seus amics que ja saben i el voler fer el mateix que els altres.

Joana ha xalat moltíssim també caminant d'ací cap allà i jugant amb la sorra de la platja i llançant-se a l'aigua sense cap temor. L'havíem d'agafar perquè no caigués.

Mati i Francis van vindre el diumenge i vam dinar tots junts un arrosset de peix mengívol.

A l'escola d'estiu de l'UJI

2009-07-01T09:32:00.003+02:00

Biel ja va a l'escola d'estiu de l'UJI. Pertany al grup dels peixets, igual de Natàlia, Manel, Enric i Pau. Li han donat quatre samarretes (i dos gorres) de color roig perquè cada dia porte una. Ahir van estar jugant al tennis i al pàdel i hui, segons el programa, aniran al Pinar del Grau i a la platja. No sembla descontent però, com que no va cap amic-amic dels seus, tampoc està molt entusiasmat. Li fa cert convoi vindre ací, on treballem nosaltres.

Sóc un bromista i la mamà també

2009-06-01T23:47:00.002+02:00

Ahir Biel no s'havia fet encara a la idea de sopar amb la llum del dia i vam tindre una discussió sobre si ere hora de sopar o no. Ell em deia que no ere encara hora de sopar i jo que sí i que li contava la veritat perquè ja eren les 20:30 h. Ell em deia que no ere veritat, que m'agradaven molt les bromes i que ere un bromista. Li vaig dir que li ho preguntara a la mamà (a veure si així finalitzàvem la discussió) i em va contestar que com ella també és bromista li diria el mateix que jo.

Vaig a dormir una miqueta

2009-05-26T23:03:00.002+02:00

El dissabte passat després de dinar, mentre estàvem mirant les notícies al sofà, Pili i Joana se'n van anar a dormir al llit. Biel va fer un intent de jugar a alguna cosa però no sabia a què i es posà de peu i em va dir: "vaig a dormir una miqueta que estic cansat.". Jo no sabia si creure'm-ho o no però li vaig dir: "molt bé". Jo pensava que s'adormiria al sofà però va agafar el passadís i s'en va anar al seu llit, es pa tapar i als cinc minuts estava dormit.

No havia fet mai això, ell sol. No se si ho tornarà a fer. Així de menut, vull dir.

Buscant la meitat de Tigresa

2009-05-20T10:38:00.002+02:00

Tigresa (de Kung Fu Panda) s'ha trencat en dos i una part es va caure anit pel forat de les escales. Aquest matí l'hem trobat ben lluny, després de buscar una bona estona. Quina alegria! Biel ha suggerit que potser com la part que havia caigut eren les cames igual ha fugit caminant.
Ara toca pegar les dues parts de Tigresa amb eixe pegament tan fort que té el papà.

D'excursió amb l'escola a la Massía del Cossi (Museros)

2009-05-13T13:52:00.001+02:00

Biel ha anat amb l'escola a una granja-escola (Museros) tot el dia. El que més li ha agradat a Biel és que han dinat allí i no ha hagut d'anar a Pitufos. Al anar Biel s'ha marejat i ha vomitat. Li han canviat la roba per una que portaven per si de cas. Després ha estat molt bé i molt content tot el dia.
Al tornar molts s'han dormit a l'autobús. Ell insisteix que no ha dormit, encara que la seua companya de seient (Ariadna) diu que sí. No sabem si ha dormit o no.

Dura

2009-05-05T12:18:00.002+02:00

Ahir Biel després de la piscina i mentre es vestia em va preguntar que com és que de vegades la pilila es posa dura. Jo li vaig contestar que no passa res, que és normal i que a mi també em passa. Després em va dir que això li passava només els dimarts. Jo em vaig somriure sense que ell s'adonare i li vaig preguntar que potser volia dir que això li passava tots els matins. Ell va dir que sí, que això, que tots els matins.

Ben 10

2009-04-23T12:08:00.002+02:00

Biel s'ha fet fan, també, de Ben 10. Un xiquet que amb el seu rellotge ha de salvar al món convertint-se en 10 monstres diferents amb diversos poders.

Rubiales (Setmana Santa 2009)

2009-04-16T11:21:00.002+02:00

Setmana Santa a Rubiales. Econatur. Neu. Albarracin. Bezas. Basses. Teruel. Cascada. Acueducte romà per Gea de Albarracin.

Vam arribar un dia més tard que la resta d'amics perquè van operar al iaio i vam haver d'estar per l'hospital. Biel es desesperava perquè pensava en totes les hores que passarien sense estar amb els seus amics. Quina alegria va tindre quan vam arribar a la casa de Rubiales.

L'hèrnia del iaio

2009-04-02T10:54:00.002+02:00

Ahir a la vesprada vam anar a veure al iaio a l'hospital (Rey Don Jaime) per veure'l després de l'operació per curar-li una hèrnia. Vam anar Joana, Biel i jo amb l'autobús només eixir de l'escola i vam estar fins a les 20.30 h. Quan va arribar Pili, Biel i jo vam eixir a buscar una placeta (que vam trobar al costat) i uns gronxadors (que no vam trobar) però abans vam visitar una obra que hi havia davant de l'hospital on vam veure dos grues i dos excavadores. A la placeta, mentre plovia un poc, vam estar vora d'un hora visitant cada arbre i cada pedra i jugant amb alguna branca que es trobava pel camí. Vam arreplegar flors de taronger i uns quants dàtils d'una palmera.

Biel tenia curiositat per veure el tall que li havien fet al iaio i volia saber per què li havien operat. Joana va gatejar per l'habitació investigant cada racó.

Vam sopar a la cafeteria de l'hospital (no molt bé) i Joana com que va estar picant alguna cosa durant tota la vesprada no va sopar gaire.

Dos punts

2009-03-21T00:33:00.002+01:00

Quin ensurt es va pegar Biel l'altre dia quan va caure de morros al sofà i li va començar a eixir sang de la boca. I quin ensurt es van endur mons pares. I quin ensurt es va endur Joana. Ella, pobra, no sabia què havia passat però de sentir a Biel plorar ella també plorava i no podia aturar-se.

I mons pares allí. Esperant a veure si arribava jo.

Mig hora després d'arribar jo a Biel encara li queien les llàgrimes del dolor. Portava un blau a la barbeta i es queixava de les dents però no em deixava tocar-li la boca. Al cap d'uns minuts es va calmar i li va entrar fam es va menjar un plat d'arrós caldós i uns trosets de carn reboçada (molt xicotets i molt pocs). Li feia mal la boca.

Després els vaig convéncer perquè em deixara mirar dins la boca. Li vaig traure el llavi de baix un poc cap a fora i vaig veure el tall. Net i recte. Les dents de baix havien fet una obra quasi perfecta. Ell va caure de morros sobre el braç del sofà i les dents van perforar la carn.

De seguida al centre de salut i d'allí a l'hospital perquè allí no tenien fil adient. Dos hores després Biel duia dos punts al llavi i ja estàvem esperant l'autobús de tornada. Mon pare ens va acompanyar i patia per Biel.

Els 15 minuts de cosida dels punts van ser una tortura. Per a ell i per a mi també. Biel va estar molt tranquil i feia cas a tot el que li deien els metges fins que va veure que la cosa anava d'agulles, fil i tisores. Li van posar un llançol al voltant del cos perquè no poguera menejar els braços (ell encara no entén per què) i una enfermera li aguantava el cap mentre una metgessa li estirava el llavi inferior perquè l'altre metge (l'únic que es va atrevir a cosir així) pogués cosir. Primer dos o tres punjades d'anestèsia i després dos punts. Eixia molta sang i Biel cridava "papa, papa... mama, mama... m'estic morint, m'estic morint" i plorava i plorava fins que van acabar de posar els punts. Quan el van baixar de la camilla estava molt enfadat perquè ningú li havia dit que allò acabaria així. Es va llevar el llançol a estirons i molt enrrabiat i em va demanar anar al braç.

Jo li vaig aguantar els genolls a Biel durant laintervenció i també vaig plorar de veure'l acalorat i plorant i de la situació. Jo no coneixia de res a aquelles tres persones que en cinc minuts van decidir que a Biel li havien de fer patir el que no havia patit mai i damunt els havia d'ajudar. I tot era pel seu bé.

A la parada de l'autobús de tornada una iaia li va regalar a Biel un caramel. Es va posar molt content.

De vesprada Biel ja corria amb Marc i Andreu per la placeta.

Una altra torreta

2009-03-17T11:45:00.002+01:00

Ahir de matí, abans de portar a Joana i Biel a casa de ma mare, van

estar jugant els dos a l'estora.

Biel li feia torres amb uns cubs i ella els tirava. En un moment del joc
vaig sentir a Biel i Joana:

Joana: Tatata...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una torreta.
Joana: Tatata...
Biel: Molt bé! Ala, ja l'has tirat!
Joana: ggggggrrrrrr...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una altra torreta.

Sant Roc de Canet

2009-03-06T12:42:00.002+01:00

Hui, amb el dia ventós que està fent, Biel i els companys de classe no podran anar d'excursió a Sant Roc de Canet. A veure si el dilluns poden anar perquè els feia molta il·lusió.

A Pamplona

2009-02-26T11:06:00.002+01:00

El cap de setmana del 20 al 22 vam estar a Pamplona per visitar a Llosar, Javi i Andoni. El viatge, en tren, va ser molt tranquil i ens ho vam passar molt bé perquè també venien Antonio i Fina. Biel es va passar molta estona amb Antonio (sobretot visitant el bar) i amb Fina (mirant la pel·lícula que posaven i dormint)

La visita a Pamplona va ser gastrònomica (chuletons, entrecots, truita d'abadejo, pebreres del piquillo, ... i vi) i de passeig. Biel tenia moltes ganes de que arribare Pepa (la neta de Rosa i Pepe) perquè sabia que tenia la seua edat i responia millor que Andoni (de poc més d'un any) a les seues propostes de joc. El divendres vam sopar prop de l'ajuntament i el dissabte a una sidreria al carrer de Sto Domingo. El sopar va ser a casa de Llosar i Javi i Biel s'ho va passar molt bé jugant amb els joguets d'Andoni. Quan es va cansar es va gitar al sofà i es va dormir. La tornada va ser amb Biel al carro de Joana i Joana al braç, tots dos dormint.

Vam anar als jardins de La Taconera. A Biel també li van agradar molt els cèrvols, els cignes, els galls i els aneguets que hi havia per La Taconera en un recinte zoològic xicotet. li vam pegar la volta sencera (i no és menuda) mentre Fina, Antonio, Javi i Andoni ens esperàven en un cantonet del parc. També vam estar per la vesprada per la Plaça del Castillo on Biel va jugar amb mi a pujar i baixar per les escales d'un templet que hi ha al mig.

El diumenge vam estar pel Museu de Navarra. Molt xulo però només teníem mig hora.

La propera vegada més.

Eixint del bany i vestint-se tot sol

2009-02-13T12:09:00.002+01:00

Ahir vaig a deixar a Biel a la banyera. Abans havia banyat a Joana amb ell. Després de vestir-la vaig pujar a calfar-li la farineta de sopar. Al cap d'uns cinc minuts vaig baixar per donar-li la farineta al bany i estar prop d'ell perquè estigués acompanyat. Només arribar baix em va sorprendre que havia eixit de la banyera, s'havia eixugat (el monyo no molt), havia anat a buscar el pijama que més li agrada (el de Tom i Jerry) i se l'havia posat i s'estava posant les sabates. Estava molt content perquè ho havia fet tot ell, sense ajuda. Li vaig dir que li faltaven els calcetins. Vaig traure-li un parell (ell no havia pensat) i se'ls va posar.

Hi havia rastre d'aigua pel passadís, pel bany i per la seua habitació i li vaig dir que si tornava a eixir sol de la banyera havia de parar més compte amb l'aigua que anava deixant per ahí. No se si això ho va considerar un problema.

Al veure la farineta de Joana li va entrar fam i vam pujar a preparar el sopar. Mentre ell parava la taula i es menjava unes olives i uns pistaxos jo vaig preparar el sopar i li donava de sopar a Joana. Quan ja tot estava amanit va arribar Pili i Biel li va contar el que havia fet ell sol.

Miquel de la mel

2009-02-09T11:00:00.003+01:00

Hem estat a Barcelona visitant a Miquel. Aquesta vegada només hem estat una nit. Cada vegada que Biel li diu a Miquel "Miquel de la mel" Miquel li contesta "Bielet del sucret" i així poden estar replicant-se unes quantes vegades. Miquel és com un tiet per a Biel.

S'ha posat molt content quan Miquel li ha comprat dos gormitis i a més a més de la sèrie III.

Joana, damunt del seu carret o al braç, s'ha portat la mar de bé i s'ho ha passat molt bé també. Miquel diu que és com Pili.

El dissabte vam dinar a un restaurant del barri de Sant Andreu que està dins d'una casa modernista que han restaurat. És ampli i còmode. Vam dinar molt bé i Joana ha estat dormint tot el dinar. Després de dinar vam pasetjar pel Raval i pel barri gòtic (com altres vegades). Vam sopar a casa de Miquel i Biel, derrotat, es va adormir al sofà només es va menjar la fruita.

Al dia següent vam veure una exposició al CCCB sobre les ciutats xineses i els seus canvis i una altra de dracs, gegants i cabuts fets per centres escolars de Barcelona.

Negociant per aconseguir gormitis repetits

2009-02-06T12:39:00.002+01:00

Des de que Biel té gormiti li hem dit que només pot regalar als amics els que tinga repetits. Des de fa uns dies té ganes de regalar-li un gormiti a Àlvaro però com que no té cap de repetit no pot.
Solució: al cap d'uns dies fa negocis amb Andreu i li canvia Carrapax per Kolossus que ell ja el té però així ja té un repetit i li pot donar un dels dos a Álvaro.

Biel i Joana a la banyera

2009-02-06T12:27:00.002+01:00

Fa tres setmanes que Biel i Joana es banyen junts. Joana s'ho passa pipa esquitxant i jugant amb l'aigua i Biel. A Biel també li fa convoi. Ara ja no em banyo amb Biel perquè he de traure primer a Joana per vestir-la i després es fa tard. Biel es passa una bona estona més a la banyera. Ell em demana que entre a la banyera però com que quan ell es banya estic amb Joana al braç o esperant que Pili li done de mamar o de sopar i no pot ser.
Què hi farem? A veure si ben aviat ens banyem tots tres.

Biel canvia de piscina

2009-02-02T22:45:00.002+01:00

Biel ha canviat de piscina i ara va amb Álvaro i Carlos (dos amics de l'escola) a Natura. Està més content i li agrada molt anar. Només va un dia a la setmana (el dilluns) i és suficient per a ell i per a nosaltres.

Sant Antoni a la Pobla Tornesa

2009-01-19T12:40:00.007+01:00

El Sant Antoni de la Pobla Tornesa em va agradar molt. A Biel també i es va esperar i tot per recollir el rotllo al final de la desfilada. Joana es va quedar al carret dormint.

Feia fred però no molt.

Mascarell

2009-01-19T12:27:00.002+01:00

Un matí a Mascarell (11/01/2009)

Un poblet amb murà que encara viu de la taronja, o això sembla.
Com que després de dinar havíem quedat a casa de Mati per recollir el que havien deixat els reis, a Biel l'excursió se li va fer llarguíssima.

Sempre l'havia vist des de la carretera o des del tren i tenia curiositat per anar. Val la pena.